cambio de color en las imagenes

el ritme modular: figures repetides

una formula que permet compondre imatges es la repeticio d'una mateixa forma o modul 

2 puntos de fuga

PRESPECTIVA CONICA O LINIAL

La perspectiva cònica o lineal ha és la que més han utilitzat els artistes de totes les èpoques per representar la realitat que ens envolta.

TIPUS DE PERSPECTIVA

· Perspectiva cònica central o frontal. Només té un punt de fuga. S'utilitza quan l'objecte que es vol representar té alguna cara paral·lela al pla del quadre.

· Perspectiva cònica obliqua. Es basa en més d'un punt de fuga. En la perspectiva cònica de dos punts de fuga, l'objecte té dues cares paral·leles al pla geometral. Provoca més sensació d'amplitud dels espais.

de quina manera les formes influeixen en les composicions

el pes i les dimensions: qualsevol forma que interve en una imatge té un pes visual determinat. 

l'agrupament : diverses formes  semblants disposades molt proximes l'una a l'altra

l'ordre d'importancia: quan hi ha una ofrma clarament mes important que altres en una imatge

que expressen els elements de la composició

les formes organiques i sinuoses són apropiades per representar elements de la realitat.

les formes de contorn rectilini i geometriques a vegades s'apliquen per crear compòsicions abstractes

les linias rectes, verticals o horitzontals expressen quietud, equilibri i serenitat.

les linies inclinades o corbes transmeten sensacions de moviment, desequilibri i inestabilitat.

l'us de punts i taques de color aplicats amb molts matissos transmeten vitalitat i energia.

les superficies realitzades a base de colors plans solen expressar espais en calma

la combinacio de tns pot transmetree tranquil·litat o tensió

2 puntos de fuga

prespectiva cònica o lineal

La prespectiva cònica o lineal ha és la que mes han utilitzat els utilitzat els artistes de totes les epoques per representar la realitat que ens envolta.
prespectiva cònica central o frontal: només té un punt de fuga s'utilitza quan l'objecte que es vol representar té alguna cara paral·lela.
prespectiva cònica obliquia: es basa en mes d'un punt de fuga .
en els prespectives amb tres  punts de fuga, l'objectiu no té cap a las cares paral·lelas .